Pel fet que la setmana abans de l'esdeveniment el tema és sempre converses sobre la propera aventura.
Esmento a les prèvies perquè després de l'aventura per la lògica de la velocitat del dia a dia de tot sels entorns propers a casa, i perquè a casa restem aturats molt de temps gaudint d'aquesta, i per aquesta lògica la velocitat que imprimeix el dia a dia d'aquests entorns fa que cada aventura sigui tot seguit normalment l'entrada d'una nova aventura de bikes, i en cas de no ser propera aquesta nova aventura de bikes després de la darrera aventura viscuda, el pas dels dies deixa enrere el què feia unes hores semblava que era el top entre els top. I no diré que quedi absolutament en l'oblid, això mai, sí enrere.
Què són les prèvies, si ens em de preguntar això, aleshores no cal seguir llegint.
Una setmana abans teníem ja al cap què el dia 2 de desembre Salt seria el lloc de trobada de la propera aventura de bike.Sempre hi ha dubtes, certament, però la conversa era la propera Salt-Olot.
Una Salt-Olot per a mi no seria si no fos per la Tramunbike, i la Tramunbike no seria si no fos per en Narcís i en Mateu, podria anar més enrere pel què fa a aquesta èpica, però no seria un rememorar alegre, bé alegre sí, però després ens posaríem tristos, segur. Vull dir que coneixia de veu, entre bikers de l'existència d'aquesta cursa abans de venir a BO, però aquesta no és la història ni d'avui ni de demà.
Encara recordo en Mateu i en Narcís com van insistir amb que havia de participar a la Tramunbike del 2011. Després d'aquelles sensacionals i entranyables converses ha baixat molta aigua pel riu, certament, però aquelles avui les recordo com mancades de velocitat, que per a mi és sinònim de bons instants, i per a mi els 80 Km/h de la VW, com les converses sense presses són per a mi els millors moments.
Vaig seguir el seu consell i l'aventura de la meva primera Tramunbike va ser de somni.
"Dic dels millors perquè res millor que les pedalades amb bons companys de ruta, vull dir amb els que pedales sigui quina sigui la ruta, els que pedalen per coincidir pedalant, no per la ruta en si, que també".
Per la manera de viure la meva primera Tramunbike, per la manera amb que la recordo, és el què fa que la Salt-Olot sigui per a mi una gran aventura. Pel fet que en Narcís m'explicava que era una manera d'invertir la Tramunbike, de mirar de fer-la a l'inrevés, sí ja ho sé, no pot ser-ho, hi ha llocs de molta pendent a la Tramun, però per això fa falta com deien des de Floressas, l'home dels cabells blancs, en aquest cas en Narcís, que ja enfoca la Salt-Olot de manera que no hem de patir per haver de fer aquests trams de la Tramunbike a l'inrevés.
Són moltes les hores que en Narcís dedica a preparar aquesta aventura, i com sempre el recorregut acaba sent al dia de l'esdeveniment senzillament brillant, brillant és la paraula que em ve al cap.
Però anem a pams, encara estem a una setmana abans, fins aquella setmana, tant el dijous des de BO al mig dia com des des de casa el matí, fins divendres ja portava dies i dies pedalant, per a partir de divendres caure en un refredat la resta dels dies, fins a la mateixa Salt-Olot, fet que em va permetre d'organitzar-nos a casa, cal pensar que a una jornada normal dues hores alliberades de pedalar cada dia, així com tot el cap de setmana donen per molt.
La primera decisió va ser, no haver-nos de llevar d'hora la matinada de la Salt-Olot, la segona derivada d'aquesta va ser un clàssic ja que hi som, és a dir ja que dormiríem a Salt, per què no pujar la VW dissabte el matí a Olot i baixar fins a l'hotel en bike?
Aquest va ser el primer plantejament, i aquest va ser més o menys el què vàrem portar a terme.
Reserva de l'hotel amb esmorzar inclòs, a on dissabte a primera hora, podíem deixar la bossa amb l'equipament de bike de diumenge, així com la muda de carrer de dissabte a la nit, així com també podíem deixar la muda utilitzada de dissabte al matí per recollir-la diumenge a la nit, les bikes, punt u, podien anar guardades a una sala de juntes quedant tancades i amb la clau a les nostres mans, o bé pujar-les a l'habitació amb nosaltres. el tema esmorzar interessant, obert des de les 6 del matí, necessari per a nosaltres el diumenge matí, pel fet que la sortida començava a les 7, molt interessant poder esmorzar a primera hora.
El lloc impecable, i dic impecable, perquè tot estava impecable, fins i tot per pujar les bikes, l'ascensor era enorme, vull dir les bikes i nosaltres dos hi pujàvem sense cap mena de limitació d'espai, i l'habitació tenia una entrada amplia per a poder deixar en el nostre cas, les dues bikes.
Un punt impecable també, indiferentment del torn de recepció, les facilitats per a guardar les bikes, la bossa, tant abans com després sempre de 10/10, totes i cada una de les persones de l'hotel ho tenien més que clar, de 10/10.
Senzillament quan ha de sortir bé, si camina bé des de bon principi sembla que obligatòriament anirà bé, no té perquè però en aquesta ocasió va ser així.
Proposta que no vàrem agafar, però que si haguéssim sopat amb els BO, vull dir que si la festa s'hagués allargat sí ho hauríem fet, per una xifra d'euros més, podíem passar una nit més, la de diumenge a dilluns, proposta que la trobo literalment autèntica per a nosaltres, uns 27 euros els dos, crec recordar.
Ep, i podem dir, i perquè estàs tan content, si ets únicament a les portes de, vull dir tot just ets a la reserva de l'hotel, per això, per això, perquè ens agrada viure les aventures així, cada biker és com és, uns ni pensen en la sortida, fora de recordar el compromís, d'altres segurament la decisió de venir va lligada a què faran la nit abans, d'altres no vindran a dinar, o s'incorporaran a mig camí, és un dir, nosaltres respectem cada manera d'enfocar una aventura, i per això gaudim tant de la nostra, de fet, i no ho dic amb cap segona intenció ni en demèrit de la Salt-Olot, en Narcís i en Mateu saben de la meva devoció, però en el meu cas de no haver fet la Salt-Olot diumenge, també tindria la sensació d'aventura pel sol fet de dormir fora de casa, de cercar l'hotel, d'organitzar portar la VW a Olot, de la tornada de dissabte a la tarda amb l'autocar, com del del sopar al Viena del mateix dia.
Són maneres, totes increïbles de viure un cap de setmana, quants anys no pujava amb la moto a Andorra, sense fer-hi res en concret, i després passats aquests amb el cotxe, vull dir que és molt més lluny, i no hi anava a fer res, fins i tot vaig pujar fins a Paris amb el cotxe, pel fet d'anar a i tornar, ni parar a dormir-hi, l'aventura era el viatge no el punt d'arribada.
Ara passats els anys les anades per carretera han donat pas a la muntanya i prou, ja no vaig a Andorra amb la moto, no tinc moto, ni amb el cotxe, no tinc cotxe ara tinc la VW, és més poques vegades surto de casa, dels voltants de casa, certament, com a lluny la barrera dels 100 Km. si és per afició, per feina mai, més enllà d'aquestes distàncies ja són fites de MTB, i tampoc mai cap el Sud, sempre cap el Nord, és a dir passada la nostra frontera, i aquestes encara planificades amb més cura, però si no, per la feina, al poble i rodalies, perquè el anar frenètic de primera hora i el tornar en la nocturnitat de la jornada ho deixo pels més valents.
Sí que hi aniré per carretera a Andorra, vull dir en bicicleta de carretera, això sí, però no ara, crec. Bé, ara a aquesta estació a on som, d'entrada ho veig com impossible, el fred avui una barrera important per a mi, com també la calor a pic d'estiu, però la tardor menys extrema, i la primavera més càlida sí que tinc clara la imatge, fins i tot la bici, i evidentment tinc clar el 100% l'equipament. fins i tot tinc clar que plourà, i penso, que bé, que bé, que bé, pedalant en bici de carretera entre un plou i fa sol.
Són imatges que han de ser, una bike de carretera, single speed, de cromo, segurament, Brooks, bé, imatges atacant la Collada.
Com us ho deia, en primer terme la reserva de l'hotel, un cop fet aquesta la preparació dels equipaments, va coincidir que la setmana que vàrem estar aturats, la Betty per una infecció que va requerir d'antibiòtic fins el mateix diumenge de la Salt-Olot, gaudíem d'una temperatura que no baixava cap dia dels 11ºC, i el pronòstic per diumenge era d'una mínima de -1ºC, i una màxima de 11ºC.
Per aquest motiu vàrem obrir decididament la caixa on hi tenim guardats els equipaments d'hivern, i teníem un sol dubte, equipament de 6ºC, o de 11ºC. Portàvem a les bosses els dos, i va primar el de 6ºC, un cop vàrem decidir que no feríem la tornada d'Olot per deixar la VW en bike, si no en autocar, pel fred intens en arribara l'hotel al matí de dissabte. Fet que va canviar lleugerament els plans, les bikes ja van descansar a l'habitació de l'hotel el dissabte el matí, i nosaltres la muda de carrer de la nit, ja la portàvem sortint de deixar les bikes a l'habitació, el fet és que vàrem arribar dissabte el matí equipats de bike, i després de descarregar una de les dues bosses, i les dues bikes, vàrem sortir equipats de carrer, rar per a nosaltres pel fet d'haver programat una aventura de bike de dos dies, però encertat i prudent per com havien transcorregut les darreres jornades a les prèvies a la Salt-Olot, vull dir refredat i amb la petita infecció de la Betty.
De fet ja vàrem arribar gelats a l'hotel, com sona, a casa mentre ho carregàvem tot a la VW, ja estàvem gelats, quin fred que portàvem al cos, i en arribar a l'hotel, baixar de la VW, i quedar encara més garratibats de fred, mare meva, mare meva, mare meva.
Abans de sortir de l'hotel vàrem fer dues xocolates ben calentes, és un servei gratuït de l'hotel, infusions, cafès, i derivats gratuïts, i que en aquesta ocasió ens vàrem fer revifar una mica d'aquest fred tan arrelat a dins nostre des de primera hora del matí.
Si arribem a tornar en bike des d'Olot a Salt el dissabte tarda-nit, diumenge no hauríem pogut fer la Salt-Olot, perquè crec que no hauríem pogut arribar dignament a l'hotel aquella tarda, quin fred que feia caminant pels carrers d'Olot, després de deixar la VW.
L'autocar ens va portar fins a una parada molt propera a l'hotel, a uns cinc minuts, com del Viena, que és on vàrem decidir anar tot seguit, perquè teníem gana, molta gana, des de l'hora d'esmorzar que fora de la xocolata no havíem pres res, i ja tocava menjar a quarts de cinc de la tarda, ja tocava.
Una sopa de galets, i un entrepà de pollastre rostit amb prunes i pinyons el meu dinar, la Betty amanida i entrepà clàssic del Viena, aigua per veure, i dos cafès llargs, sortint del Viena volta breu per l'espai gironès , a descobrir què si dóna, i vàrem comprovar que hi ha molta, però molta gent, però no si dóna res.
Sortint de l'Espai Gironès ja decidim anar cap a l'hotel, a l'habitació, a on una llarga dutxa d'aigua calenta va ser la millor eina per refer-nos, i a on després de baixar la temperatura de l'habitació dels 22ºC fins als 17ºC, una televisió de canals i més canals ens va submergir dins del somni més profund.
Havíem passat la meitat de l'aventura, i d'aquí a res viuríem la segona meitat, la que d'inici ens havia portat fins aquí.
Escric fins a quest punt, i em ve al cap la frase de l'Andreu mentre reparàvem la tija de la bike d'en Gibrat, hi reflexionaré, certament, hi reflexionaré, certament.Un bon consell cal tenir-lo present sempre.
A les cinc del matí em vaig llevar a pujar la temperatura de la calefacció perquè a dos quarts de sis la temperatura fos de 21ºC. Equipar-nos d'hivern, amb dos jocs de guants, un de recanvi, jo dos d'hivern, la Betty un d'hivern i un d'estiu, una segona tèrmica per després de l'esmorzar a Amer, i res més. Aquestes tèrmiques de recanvi no les utilitzaríem en tota la sortida, feia cada cop millor temperatura, sí, però no suficient.
Portava per aquesta ocasió un segon bidó ple a la Vicious, no d'aigua però si no de fruits secs no salats.
Després d'equipar-nos a les sis del matí, anem esmorzar, un esmorzar de 10/10 ens esperava.
Quin esmorzar, quin esmorzar. Us poso aquestes imatges però no en vaig tocar ni un, de mini de xocolata mig, res més.
Després d'esmorzar vaig a buscar la bossa a l'habitació que l'hotel ens guardaria fins a la tornada al vespre amb la VW des d'Olot. Bossa amb la muda de paisà de la nit anterior, i l'equipament de dissabte que no vàrem utilitzar.
Després recollir les bikes de l'habitació, directes a la Plaça de l'església de Salt, a les set menys cinc ja hi érem.
Una arribada singular, certament, de nit, amb un fred intens, la llum artificial de molta intensitat, semblava una recepció feta expressament per a donar el tir de sortida d'aquesta edició de la Salt-Olot 2012.
Els bikers van anar arribant, fins a ser un grup molt nombrós, molt.
Des de l'arribada a la plaça veig bikers equipats justets, vull dir equipament d'estiu, amb camals, manegots, mallot, jersei de màniga llarga, tot d'estiu, i com a molt una Lite, fins i tot culot curt, i guants d'estiu!
Passades les primeres salutacions, directes a trobar el segon grup a on ens esperava en Narcís i un reduït segon grup de bikers, s'esperaven a peu de riu, mare meva, a sota zero, quina duresa que tenen aquests bikers de la Catalunya Nord.
MTB, MTB, MTB.
Un cop coincidim amb en Narcís i el seu grup, seguim ruta riu a munt, fa una mica de fred, una mica, el grup es va aturant, per reagrupar-se, és encara de nit, i les aturades a peu de riu són divertides. En arribar a trenc d'alba, una explosió de calor ens envaeix, certament, -4ºC? no ho sé, però fa fred, però fred, els camps, les basses, tots glaçats, fa que la visió d'aquests sigui interplanetària, ja no recordava aquests paisatges blancs, la memòria és efímera, certament, no com els dos segons dels peixos, però de poc més.
Ens anem aturant, ara ja ha sortit el sol, però com que no fa fred, ens aturem a l'ombra, per sota de 0ºC s'està d'allò més bé a l'ombra.
Les rialles són qui manen, un grup amb moltes ganes de passar-ho d'allò més bé impera entre aquestes temperatures extremes.
Passades les dues primeres hores, hora més, hora menys, arribem a Amer, a on ens aturem per esmorzar. som un grup nombrós, i a la plaça del poble ens repartim entre els diferents bars, nosaltres anem al forn, comprem una trena, un panet, i una tableta de xocolata amb avellanes.
Ens ho cruspim, primer la trena amb la xocolata, després un bon cafè amb llet a on hi suco el panet, mtb, mtb, mtb.
Phil&Bec, a la vostra salut.
Fins aquí, una ruta planera, a on el fred, per la manca de pujades ens ha marcat sempre el territori, a partir d'Amer, som nosaltres qui marquem com i de quina manera serà la jornada, un batec fort de les ales dels nostres dos Dracs fa fora el fred, per donar pas ara sí encara més a una jornada 100% de MTB, a on en Narcís ens porta entre centenars de corriols cada cop més a munt, cada cop per zones més amagades a la vista més distreta.
Entre senders a on no saps com, no saps d'on, en Narcís dibuixa ara sí, ara també, cada nova entrada dels corriols, i a on no pares de recordar la frase d'en Puyal, ara ja em puc morir. Amb una diferència ell potser no la podrà repetir, nosaltres a cada corriolada ben treballada la sentim, ara sí, ara també.
Escalem, baixem, escalem cada cop més, i baixem cada cop menys, fet que fa que la sortida tingui el carisma més marcat, que la sensació sigui la inversa, és a dir la ruta passa a ser la protagonista no pas els bikers que hi som, sense cap mena de dubte.
Passen els minuts, sumem hores, jo no sé fora de la Betty, qui ve i qui no ve, vull dir que em concentro sense voler en els senders, en els interminables corriols, a on cada metre, cada quilòmetre és millor, i cada cop millor, i a on a cada suma de minuts, penses, que més podem demanar?I la contesta és una, que no s'acabi, que no s'acabi.
Des del darrer dijous, dues setmanes enrere rodant per la Vall de Sant Daniel, que no pensava en seguir pedalant, de fet com a Sant Daniel, mentre rodem, també a les aturades ara ja des d'Amer moltes menys, per anar-nos reagrupant, que els meus pensaments són únicament de bikes, bikes, i més bikes, fent referència a pedalar, pedalar, i pedalar, res més, ni a on som, ni quan queda, ni si falta molt o poc, em limito a gaudir, sender darrera sender.
Escalem, baixem, escalem baixem, entre paratges de somni, La Garrotxa és lloc de Fades de la Nit, de Dames d'Aigua, de cavallers de la llum, és zona se foscor, certament, també de molta llum.
La Vicious va senzillament perfecte, però perfecte, posició, grip dels pneumàtics, amplada del manillar, els punys Brooks, el seient, fora d'escala aquest darrer.
De tot el grup dos Brooks, el d'en Mateu, el d'en Mateu i el meu, i per a la propera edició de la Salt-Olot, tres mínim, perquè el de l'Oriol serà, és el tercer, i no parlo del quart perquè m'estic/estem refredant.
Unes Guilleries, els 100 Km. Camins de les Guilleries, va forjar un bon pont, un pont entre lleres? no un pont entre bikers single speed.
Hi hauran més Guilleries single speed, però no hi haurà un altre cop unes primeres Guilleries single speed per a nosaltres, aquestes les vàrem forjar el 2011. I podrem dir, home tothom ho pot fer, bé us respondré, això ho diem ara que dos single speeds les vàrem fer per primer cop al 2011, perquè fins a aquella edició, la del 2011, la feina per a nosaltres era afrontar unes Guilleries amb geareds, i si no li pregunteu en Mateu.
"Als geareds els que és dels geareds i als single speeds el que és nostre, les primeres Guilleries amb single speed ja no ens les treu ningú, crec".
La Vicious encara té dos punts a millorar però sóc de passa curta jo, de tres endavant i dos enrere, és així, he de ser realista.
Un Mirador del Drac, el meu Drac, porta oberta a Guilleries 2013, mtb, mtb, mtb.
Quan descarregava la meva Vicious de la VW, per portar-la a l'habitació de l'hotel, vaig fer-ho en marxa a dalt de la bike, i la sensació va ser de comoditat extrema, a la plaça de Salt, l'endemà, i a la plaça d'Amer hores després en David em deia, que bé que va el Brooks, que bé que va el Brooks.
Fem una escalada de dos quilòmetres molt difícils de superar, tant que la deixem per a la propera edició, oi que sí? jo no m'haig de preocupar tinc al single speed triomfant, segur.
La sensació que la Vicious va molt i molt bé és recorregut de bones sensacions, de les millors, sí senyor, i ara per ara, sempre penso, quina bona pensada, quina bona pensada, però aquesta, aquesta pensada ja la deixo per a una nova intervenció.
Arribem a una pista diferent, un punt diferent, a on estan aturats els bikers, el negre el color, el gel el moment, la remor de les converses animades del bikers l'escalfor que atura a tots dos.
Entre tres bikers que portem molts i molts dijous pedalant, una resposta a una frase que vaig dir-te Narcís, quan siguis fora, aquest dijous proper serà el primer dijous que surto des de BO i a on no coincidiré amb tu al darrers dos anys, bé la tradició es manté, sempre que havia vingut havia sortit amb tu, i l'única vegada que això no ha sigut així, no vaig coincidir amb ningú més, no ho sé, però ara mentre rememoro aquesta aturada a la Salt-Olot a on les parets negres, el terra negre, ens envolten hi ha tres bikers, tres bikers fent el mateix, mtb, mtb, mtb.
D'aquest punt seguim ruta, el ritme d'aquest grup BO, sempre és molt bo, molt, ens anem acostant a Olot, són ja la una molt tocada, d'aquest punt fins a l'arribada el grup roda més espaiat, molt més, hem fet dos grups, uns per muntanya, i un segon grup que no sé per on ve, crec.
Corriols, més corriols, uns de pam, però de pam que ens portem fins a metres, pocs d'on nosaltres tenim la VW. Un pont ens porta fins l'arribada.
Un pensament entre molts a aquest punt, continuar ruta, podríem seguir pedalant, i anar al restaurant a l'hora del cafè, una proposta en aquesta línia i la dutxa quedaria per a l'arribada a casa, queden dues hores de bike encara sense l'arribada del fred més intens, perquè penso així té molt de sentit, sempre ho hem fet així, sempre.
Un cop a Olot, carregar les bikes a la VW, agafar les bosses amb les dues mudes de carrer, i passat un quart d'hora tocadet ja som un altre cop a la VW, dutxats i a punt per entaular-nos.
D'aquí directes a dinar, dino poc, dinem entre converses de bikes, bikers, i més bikes.
Daniel, Cristine, un titiu, dos titius, tres titius, a la vostra salut.
Passem el dinar entre somriures, converses emocionants, somriures, i a on després d'un bon dinar, enfilem directes cap a Salt, directes a l'hotel, hem de recollir la bossa.
No serà una tornada senzilla, després d'haver marxat, a vint quilòmetres d'Olot hem de tornar al punt de partida, d'aquí tornem a començar i aquest cop directes a l'hotel, d'aquí a BO, i de BO a casa, a on baixem de la VW i tanquem les portes d'aquesta, i d'aquí directes al llit, ja se sap, a la taula i al llit al primer crit.
Dies de MTB.
Equipats 100% d'hiver, sense capes de cap tipus 100% d'hivern.
Eines, totes, manxa i una càmera de recanvi per a les dues bikes.
Incidències, cap, he d'inflar el pneumàtic davanter dos cops, quaranta manxades cada cop, i treure una mena de fil del Belt Drive de la Longboard, i a on detecto que la tensió de la corretja no és la correcta, tensió que deixo per un cop siguem a casa.
Si he triar un moment de la sortida, els corriols de pam després d'Amer, senzillament pels colors de l'entorn, pels senders, per les rialles de tots, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada